 |
L'"Entre Línies" viatja a la frontera entre Tailàndia i Birmània, el focus d'una crisi de refugiats ètnics que ja fa més de dues dècades que dura. Entre els que van fugir dels seus pobles bombardejats o cremats, la Zoya Phan, filla d'un guerriller assassinat fa dos anys i ara convertida en activista per la democratització de Birmània, torna al que va ser el seu primer camp de refugiats, Mae Ramoe. Aquest camp és al límit de la seva capacitat, però, tot i això, aquí segueixen arribant famílies de refugiats, i mentrestant, a la selva birmana, els veïns de Htee Baw, un dels últims pobles arrasats pel pas de les tropes birmanes, busquen un lloc per acampar i sobreviure durant els pròxims mesos. La frontera és un lloc permeable, i, més enllà de la temporalitat, alguns hi fan arrels, com la Cynthia Maung, doctora revolucionària que, en arribar a Mae Sot, va fundar una clínica allà on hi havia arrossars i ha creat un centre assistencial on acudeix gent de tot Birmània per rebre tractament de franc. Maung és un exemple de treball comunitari més enllà del conflicte armat. Una feina reconeguda fa dos anys amb el Premi Internacional Catalunya i al qual dóna suport l'ONG Birmània per la Pau, que està ajudant a finançar la nova maternitat de la clínica.
Context del conflicte: des de fa dècades, a Birmània es viu una guerra silenciosa entre la junta militar que governa el país i les regions controlades per diferents grups ètnics. Les ofensives per controlar aquests territoris històricament rebels han desplaçat milions de persones, sobretot a les zones fronteres amb l'Índia, Bangladesh i Tailàndia, i això va permetre la construcció de camps de refugiats fa 25 anys de forma temporal, però on segueixen arribant famílies a qui els han cremat les cases, els han atacat l'escola amb morters o que no poden treballar als seus arrossars.
Els últims 15 anys, el conflicte ha generat mig milió de nous desplaçats que s'amaguen a la selva, o la creuen fins a la frontera i escullen el confinament dels camps de refugiats, o viuen com a immigrants il·legals a la veïna Tailàndia.
Mentrestant, l'anunci d'eleccions generals per a finals del 2010, i l'interès per controlar els recursos d'aquestes províncies ètniques rebels ha empès el règim birmà a noves ofensives que, a més de desplaçats, es tradueixen en assassinats de població civil, mutilats o violacions. Un escenari que ha portat l'enviat especial de Nacions Unides a recomanar que s'obri una comissió d'investigació per crims de guerra i contra la humanitat.
Un reportatge de Sergi Vicente.
