El primer de maig de 2008, ara farà poc més d’un any, les agències meteorològiques de mig món advertien de que un cicló d’intensitat màxima s’apropava a les costes de Birmània. Els centres de control meteorològic de l’India i Bangladesh avisaven oficialment al Govern birmà sobre la possible trajectòria que el Nargis podria prendre i l’efecte potencialment devastador del mateix. I sense que les autoritats birmanes fessin res per prevenir el desastre anunciat, el dia 3 de maig, el cicló Nargis assolava el delta de l’Irrawadi causant la major catàstrofe de la història Birmana. Una catàstrofe que, segons dades de Nacions Unides, causà prop de 140.000 morts, 800.000 persones sense llar i més de 2,5 milions d’afectats, la major part pescadors i agricultors del delta.
La resposta a l’emergència per part de la Junta Militar fou escandalosa, vergonyant i inacceptable. La Junta va primar el manteniment del calendari previst i celebrar el referèndum constitucional en detriment de l’atenció a les víctimes, no distribuint cap tipus d’ajut, prohibint l’entrada d’ajut de determinats països, i retenint o denegant els visats d’accés al personal humanitari. De manera intencionada es va dificultar la resposta solidària de la comunitat internacional i l’ajut fou utilitzat de manera partidista.
El Govern de la Generalitat activà el Comitè Català d´Ajut Humanitari d´Emergència per coordinar la resposta catalana a les primeres necessitats avaluades per treballadors humanitaris independents des del terreny. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) va respondre a les crides internacionals d'ajuda amb una aportació total de 300.00 €. A demanda de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, finançava l’enviament de 35 tones de material a través d'un conveni amb la Creu Roja de Catalunya, que incloïa tendals de plàstic, mosquiteres, kits d’higiene, utensilis de cuina, bidons d’aigua i pastilles de purificació d’aigua. A a la crida internacional d'ajuda alimentària realitzada per Nacions Unides el 9 de març, l'ACCD activava el seu conveni amb el Programa Mundial d’Aliments, tot finançant parcialment els enviaments d’aliments d'aquest organisme multilateral per atendre a la població desplaçada. En paral·lel, des de l'ACCD es denunciaven els impediments que la Junta posava als actors humanitaris i es comminava a la Junta a que facilités l’accés a les víctimes , respectés l’espai humanitari l i les normes internacional d’assistència a les víctimes.
La ràpida resposta, però, no ens ha d’impedir ser crítics amb nosaltres mateixos i reconèixer que una mirada més pausada sobre el context en què es va produir l’emergència i la opacitat amb la que es va distribuir l’ajut entre la població. Un exercici d'autocrítica que es pot emmarcar en el debat internacional sobre com cal intervenir en contextos políticament complexos com el de Birmània, als que els actors humanitaris han de donar resposta si no es volen repetir els mateixos errors de la crisi del Nargis.
Fa pocs mesos una delegació de l'ACCD va viatjar a Birmània i Tailàndia i va poder parlar amb testimonis que denunciaven la manca d’avís previ de les autoritats de l’arribada del cicló, el repartiment condicionat de l’ajut al vot en el referèndum i la manca de resposta interna i impediments de l’ajut internacional. De fet les mateixes Nacions Unides han reconegut que no poden garantir que el 100% de l’ajut humanitari d'aquesta crisi hagués arribat a les víctimes.
Avui ens tornem a trobar un altre dilema sobre la taula. El govern de Birmània demana a la comunitat internacional que respongui a les seves demandes d'ajuda al desenvolupament i eradicació de la pobresa, però per altra banda nega l'assistència mèdica i legal a la líder opositora i Premi Internacional Catalunya Aung San Suu Kyi, que porta 13 anys sota arrest domiciliari. I amb l'excusa d'haver rebut una visita que viola l'arrest domiciliari ha estat traslladada a una presó i avui mateix serà jutjada, quan estava a punt d'esgotar el termini dels sis anys d'arrest que preveu la llei birmana. L'estat de salut de la líder de la Lliga Nacional per la Democràcia i Premi Nobel de la Pau ha empitjorat els darrers dies mentre la Junta Militar es prepara per negociar la seva sortida política, amb una la llei de punt final, tot fent xantatge a l'oposició amb Aung San Suu Kyi com a ostatge.
Aung San Suu Kyi, de 64 anys va guanyar les eleccions democràtiques de 1990 però mai va arribar a governar perquè l'exèrcit va anular la votació. Gairebé 20 anys desprès, la comunitat internacional no pot quedar impassible i ha de respondre davant d'un règim que ha perpetrat un veritable genocidi entre les diferents ètnies que conformen el país i manté empresonats més de 2.100 presos polítics. Després de la vergonyant actuació de la Junta davant del desastre del Narguis no podem caure en els mateixos errors i deixar que els mandataris birmans tornin a marcar les regles del joc de la comunitat internacional davant aquest nou episodi d'ignomínia.
La resposta a l’emergència per part de la Junta Militar fou escandalosa, vergonyant i inacceptable. La Junta va primar el manteniment del calendari previst i celebrar el referèndum constitucional en detriment de l’atenció a les víctimes, no distribuint cap tipus d’ajut, prohibint l’entrada d’ajut de determinats països, i retenint o denegant els visats d’accés al personal humanitari. De manera intencionada es va dificultar la resposta solidària de la comunitat internacional i l’ajut fou utilitzat de manera partidista.
El Govern de la Generalitat activà el Comitè Català d´Ajut Humanitari d´Emergència per coordinar la resposta catalana a les primeres necessitats avaluades per treballadors humanitaris independents des del terreny. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) va respondre a les crides internacionals d'ajuda amb una aportació total de 300.00 €. A demanda de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, finançava l’enviament de 35 tones de material a través d'un conveni amb la Creu Roja de Catalunya, que incloïa tendals de plàstic, mosquiteres, kits d’higiene, utensilis de cuina, bidons d’aigua i pastilles de purificació d’aigua. A a la crida internacional d'ajuda alimentària realitzada per Nacions Unides el 9 de març, l'ACCD activava el seu conveni amb el Programa Mundial d’Aliments, tot finançant parcialment els enviaments d’aliments d'aquest organisme multilateral per atendre a la població desplaçada. En paral·lel, des de l'ACCD es denunciaven els impediments que la Junta posava als actors humanitaris i es comminava a la Junta a que facilités l’accés a les víctimes , respectés l’espai humanitari l i les normes internacional d’assistència a les víctimes.
La ràpida resposta, però, no ens ha d’impedir ser crítics amb nosaltres mateixos i reconèixer que una mirada més pausada sobre el context en què es va produir l’emergència i la opacitat amb la que es va distribuir l’ajut entre la població. Un exercici d'autocrítica que es pot emmarcar en el debat internacional sobre com cal intervenir en contextos políticament complexos com el de Birmània, als que els actors humanitaris han de donar resposta si no es volen repetir els mateixos errors de la crisi del Nargis.
Fa pocs mesos una delegació de l'ACCD va viatjar a Birmània i Tailàndia i va poder parlar amb testimonis que denunciaven la manca d’avís previ de les autoritats de l’arribada del cicló, el repartiment condicionat de l’ajut al vot en el referèndum i la manca de resposta interna i impediments de l’ajut internacional. De fet les mateixes Nacions Unides han reconegut que no poden garantir que el 100% de l’ajut humanitari d'aquesta crisi hagués arribat a les víctimes.
Avui ens tornem a trobar un altre dilema sobre la taula. El govern de Birmània demana a la comunitat internacional que respongui a les seves demandes d'ajuda al desenvolupament i eradicació de la pobresa, però per altra banda nega l'assistència mèdica i legal a la líder opositora i Premi Internacional Catalunya Aung San Suu Kyi, que porta 13 anys sota arrest domiciliari. I amb l'excusa d'haver rebut una visita que viola l'arrest domiciliari ha estat traslladada a una presó i avui mateix serà jutjada, quan estava a punt d'esgotar el termini dels sis anys d'arrest que preveu la llei birmana. L'estat de salut de la líder de la Lliga Nacional per la Democràcia i Premi Nobel de la Pau ha empitjorat els darrers dies mentre la Junta Militar es prepara per negociar la seva sortida política, amb una la llei de punt final, tot fent xantatge a l'oposició amb Aung San Suu Kyi com a ostatge.
Aung San Suu Kyi, de 64 anys va guanyar les eleccions democràtiques de 1990 però mai va arribar a governar perquè l'exèrcit va anular la votació. Gairebé 20 anys desprès, la comunitat internacional no pot quedar impassible i ha de respondre davant d'un règim que ha perpetrat un veritable genocidi entre les diferents ètnies que conformen el país i manté empresonats més de 2.100 presos polítics. Després de la vergonyant actuació de la Junta davant del desastre del Narguis no podem caure en els mateixos errors i deixar que els mandataris birmans tornin a marcar les regles del joc de la comunitat internacional davant aquest nou episodi d'ignomínia.
